Les famoses illes Galàpagos van ser l’ inspiració de Darwin per escriure la teoria de l’evolució. Unes illes d’origen volcànic amb una fauna, flora, ecosistema i clima propi apartades de la civilització moderna i que estant formant vida en aquest paradís natural constantment.
Però no estic escrivint això, per explicar el precioses que són les illes, ni per dir per donar suport a la normativa que es vol implantar, de limitar les visites turístiques a un nombre concret ( si algú hi vol anar, no espereu massa, si les limiten, els preus seran molt com per anar a la lluna…), sinó per parlar de la seva curiosa manera d’aparèixer i desaparèixer com per art de màgia.
Totes les illes Galàpagos, han estat formades per una explosió o alliberament de roca incandescent d’un punt calent situat sota de les plaques tectòniques. Quan aquest té un escapament o fuga, la roca s’arrofreda i es solidifica sobre el fons marí, i en alguns punts, les serralades de magma solidificat són tan altes que surten a la superfície formant illes. Però aquestes illes es desplacen, perquè la placa tectònica de Nazka ( sobre la que estan col·locades) es mou, i el punt calent no. Això fa que els punts volcànics actius de les illes vagin apagant-se quan aquestes es mouen i es separen del punt calent allunyant-s’hi cap a l’oest. Quan aquest erupteix de nou en forma de noves a la part est de l’arxipèlag, deixant sempre les illes mes joves i més actives volcànicament a l’est, encara que es vagin renovant . Avui en dia, les illes més joves, i per tant situades més a l'est són la Fernandina i la Isabela, deixant com a més velles l'Española i la de San Cristobal. Les illes es mouen a una velocitat de 5cm cada any, i llisquen lentament per damunt de la serralada, allunyant-se del punt calent, i dirigint-se cap a una rampa que les farà ser engolides pel fons marí.
Unes illes fantàstiques que es doten elles soles de vida quan neixen i s’allunyen del punt calent. Una de les demostracions de autogeneració de vida més importants que podem trobar al món. Unes meravelles que llisquen involuntàriament cap al seu naufragi.
Agraeixo comentaris, crítiques i informacions o correccions
Gràciess!!
És una llàstima que quedin engolides...són precioses...Es deu suposar que quan les illes Fernandina i Isabela desapareguin es calcularà quanta vida els queda a les altres..
ResponEliminaBueno.. dons hi haurem d'anar l'any que ve m'han dit.. oi ?
Molt bo l'article.. profundament interessant!
=)
Si.. Millor anar-hi abans que limitin les visites =) o el que es pitjor, que el mar engoleixi les illes.
ResponEliminaCom de costum, un article molt ben escrit.
Suposo que la fauna i la flora de les illes s'anirán traspasant de les illes velles a les noves i que no es perdrá.
Hola MVP..!!..Merci pel comentari...el teu blog promet..no deixis d'actualitzar-lo...cuidat i..... good luck and good basket..!!
ResponElimina