9/08/2009

Or, pantalons i mines.

Tot va començar, quan al 1850, un sastre anomenat Strauss, va decidir innovar una nova tècnica per fer pantalons, ja que els que feia duraven molt poc als treballadors immigrants que buscaven or i els rascaven i esguerraven buscant per les pedres dels rius o a les mines.

El seu prototip, si així ho podem dir, van ser pantalons fets amb les teles de les tendes velles, de lona, aspra i poc gustosa al tacte, però extremadament resistents i duradors.

La demanda d’aquests pantalons, va arribar a ser tal, que el senyor Strauss es va veure obligat a buscar un altre lloc d’on treure les teles ja que les lones de tendes, ben aviat li van ser insuficients.

Al 1860 doncs, i en la recerca de una tela més capaç d’abastir la seva producció, Strauss va arribar a Nimes, França. Allí va trobar un teixit anomenat denim, utilitzat sovint en veles d’embarcacions i més suau i preciat al tacte. Aquest mateix any, també es va adonar, que tenyint totes les seves peces de denim amb una lleugera capa de tinta blava, els feia més nets ( ja que havien estat blancs durant tots aquells anys i de seguit s’embrutaven) i molt més populars i moderns respecte als ulls dels clients.

Ja més endavant, els texans van anar sofrint lleugeres millores, com posar-los amb aigua i després al sol perquè es fiquessin a mida o ficar-los-hi rematxos de coure a les costures per fer-les molt més resistents i amb una vida molt més llarga als volts del 1970.

Més endavant, al 1935, els rematxos, van ser obsolets ja que causaven danys i desperfectes a mobles i alguns cops també ferien a la gent, que els portava per anar a la moda o per a la vida quotidiana i no per a tasques dures en les que es necessites resistència. A partir d’aquest període, els texans van esdevenir i han esdevingut un estil de vestir clàssic i alhora modern que porten nens joves i avis, i que encara avui ens acompanya i ens rodeja per tot arreu, ja sigui a la feina, a l’escola, al carrer, de compres, per casa…



Així que ja ho sabeu… Si us agraden els texans… I no voleu semblar Americans… Mai busqueu or amb Texans!