L'univers Darwin lliscant cap al precipici

Les famoses illes Galàpagos van ser l’ inspiració de Darwin per escriure la teoria de l’evolució. Unes illes d’origen volcànic amb una fauna, flora, ecosistema i clima propi apartades de la civilització moderna i que estant formant vida en aquest paradís natural constantment.

Però no estic escrivint això, per explicar el precioses que són les illes, ni per dir per donar suport a la normativa que es vol implantar, de limitar les visites turístiques a un nombre concret ( si algú hi vol anar, no espereu massa, si les limiten, els preus seran molt com per anar a la lluna…), sinó per parlar de la seva curiosa manera d’aparèixer i desaparèixer com per art de màgia.

Totes les illes Galàpagos, han estat formades per una explosió o alliberament de roca incandescent d’un punt calent situat sota de les plaques tectòniques. Quan aquest té un escapament o fuga, la roca s’arrofreda i es solidifica sobre el fons marí, i en alguns punts, les serralades de magma solidificat són tan altes que surten a la superfície formant illes. Però aquestes illes es desplacen, perquè la placa tectònica de Nazka ( sobre la que estan col·locades) es mou, i el punt calent no. Això fa que els punts volcànics actius de les illes vagin apagant-se quan aquestes es mouen i es separen del punt calent allunyant-s’hi cap a l’oest. Quan aquest erupteix de nou en forma de noves a la part est de l’arxipèlag, deixant sempre les illes mes joves i més actives volcànicament a l’est, encara que es vagin renovant . Avui en dia, les illes més joves, i per tant situades més a l'est són la Fernandina i la Isabela, deixant com a més velles l'Española i la de San Cristobal. Les illes es mouen a una velocitat de 5cm cada any, i llisquen lentament per damunt de la serralada, allunyant-se del punt calent, i dirigint-se cap a una rampa que les farà ser engolides pel fons marí.

Unes illes fantàstiques que es doten elles soles de vida quan neixen i s’allunyen del punt calent. Una de les demostracions de autogeneració de vida més importants que podem trobar al món. Unes meravelles que llisquen involuntàriament cap al seu naufragi.

Agraeixo comentaris, crítiques i informacions o correccions

Gràciess!!

Trobant el primer forat de donut!

Mmmmm… Un misteri… L’altre dia esmorzant, vaig posar el dit pel forat del donut, i el vaig anar rosegant pels laterals pensant en el perquè del forat… Un forat circular del tamany de 2 dits al centre…. Per què? Per estalviar pasta i fer-los més rendibles? Per posar-hi el dit? I finalment avui, he decidit emprendre la recerca per la xarxa sobre els forats dels donuts!

Doncs resulta que els pares dels donuts son els “olykoeks” que eren unes pastes fregides ( sense forat) que es feien els holandesos des d’ aproximadament el segle XVI. Durant més de 2 segles els avui en dia anomenats donuts, van ser sense forat, fins que al 1847, un cuiner mariner que travessava l’Atlàntic cap a les Amèriques, va decidir fer-los-en-hi un per poder fregir-los millor, més ràpid i poder evitar la part crua que sempre quedava al centre de la pasta. Vet aquí l’origen del forat: ni per estalviar, ni per posar-hi el dit sinó per coure’ls millor! I la paraula donuts? Doncs bé… Això ja es una mica més complicat, el que està clar és que prové de “dought” i de “nuts”, “pasta de fruits secs”. Per què fruits secs? Doncs perquè es creu que en alguns llocs es posava algun tipus de fruit sec a l’orifici central per decorar-lo i millorar-li l’aspecte i el gust.

Però també tenim una variable de la historia, per mi més fictícia, i probablement més llegendària, que ens diu que un timoner, tenia “olykoeks” que la seva li havia donat per al viatge, però com que havia d’estar atent al timó, no podia menjar-se’ls. Per poder fer-ho, els va clavar al timó, i vet aquí una altra variable al possible origen dels donuts.

Potser no tindrem clar l’origen dels donuts, però aquest estrany pastisset, amb un forat al mig i recobert de sucre, melmelada o diferents condiments, és un gran negoci que mou grans quantitats de calers i que tan els americans com algunes societats europees, els utilitzen imprescindiblement per esmorzar o per picar alguna cosa, i sen pot trobar a una gran part de les empreses, de les cases i de les botigues d’aquests.



Salut i força als donuts!

Salpant del port dels blogs, una nova aventura m'espera!

Vet aquí una nova aventura dins les possibilitats d'Internet.

El món dels blogs, un univers fascinant i ple de coneixements, que sempre m'ha tingut encuriosit. Com em trec aquesta curiositat de sobre? Doncs fent-n'hi un, és clar.

Fins ara, he estat jugant a un joc "on-line", però un cop arribat a un punt alt del joc, en el que avançar es complicat i es qüestió de mantenir-se en la mateixa posició, he decidit deixar-lo en segon pla, i aprofitar el temps que m'ha estat robant durant prop d'un any. Sempre me n'he adonat que em robava temps... Però mai m'hi he posat del tot per deixar-lo, perquè al cap i a la fi mai m'ha impedit de fer res. Ara, però, trobo que aquest temps que heestat jugant el puc aprofitar d'una altra manera, i quina millor que començar amb un blog.

En principi, el contingut d'aquest bloc, no ha de tractar cap tema concret, ni ha de tenir unes característiques fixades, sinó que el penso utilitzar per comunicar les meves opinions sobre certs temes, per exposar recerques per la xarxa, o per comunicar noticies o novetats en general i de qualsevol tema. M'agradaria que fos un blog divertit i amé i que llegir-lo no es fes ni massa aborrit i amb elements poc interessants ni massa llarg pesat i carregat.

L'objectiu personal del blog, no és la d'aconseguir que algú el llegeixi ni de que a algú li serveixi, tot i que si és així, més que benvingut serà, sino el d'aconseguir nous coneixements, practicar escrivint i obtenir informacions curioses i expressar opinions que vull que estiguin a algun altre lloc que només dins meu.

La teoria seria que aquest bloc continuarà durant bastants anys, tot i que es molt possible que li trobi una alternativa millor algun dia d'aquests, de la mateixa manera que l'he trobat amb el blog per al joc on-line. Però estic segur que si el deixo, no em penediré d'haverlo fet, ni del temps que m'haura ocupat ni dels coneixements obtinguts.

Dit això, celebro l'aniversari del blog....

PRIMER POST!